Tristes guerras

Me matan si no trabajo

Fotos: El País

Yo también llevo armas. Ésta es la mía, gritaba otro estudiante que clamaba contra la detención, mostrando un libro en alto.

El País, Martes, 21 de febrero de 2012

Hoy en día, la gente conoce el precio de todo y el valor de nada.



 
 
 
 
El verdadero fin de la educación es el amor a la belleza.



 
 





Felizmente, creo que no soy un ser normal.








Sí: soy un soñador. Pues soñador es quien sólo halla su camino a la luz de la luna, y su castigo consiste en ver amanecer antes que el resto del mundo.

Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l’harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t’ha mancat en mi
Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d’un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d’argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

Voces para la paz

Músicos solidarios